DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT
Aquesta frase, podríem dir que és el "pilar" fonamental de qualsevol orador. És un resum en una sola línia del que és l'estructura del discurs.
Un discurs ben estructurat està compost per una introducció on es presenta el tema i els objectius, un desenvolupament on es transmet la informació en un cert ordre lògic i una conclusió on s'hi farà una síntesi final i es tanca el discurs. Quan s'està a punt de finalitzar un discurs, el públic ho nota i l'atenció augmenta, és per això que s'ha de repetir de forma clara i concisa el que hem volgut transmetre al llarg del discurs, ja que la ment es quedarà amb aquella idea.
En quant a la introducció, s'ha de començar amb bon peu així captes l'atenció del públic i aquest té una expectació creada i així l'orador pot agafar més seguretat. Hi ha un seguit de formules introductòries com ara bé la definició, la presentació, alguna anècdota...
En el desenvolupament s'ha de tenir molt clar quin es l'objectiu; informar o convèncer. A partir d'aquí hi ha diferents mètodes per a cada un.
I la conclusió serveix per a sintetitzar totes les idees principals que s'han dit al llarg del discurs i oferir una visió global del missatge, però sobretot, el més important és deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Unes formules de tancament podrien ser alguna promesa, una apel·lació als sentiments, repetir la introducció...
En la meva opinió, crec que aquesta teoria s'ha de tenir apresa ja que no tan sols serveix per a fer un discurs determinat, sinó qualsevol. També s'ha de tenir clar com usar la llengua, ha de ser neutra, precisa i accessible. No ens hem de deixar influir pels tecnicismes que haguem escrit a l'hora de preparar-nos el discurs però si es necessari donar alguns termes més especialitzats. A part de tot això, com bé sabem els connectors lògics (perquè) i els marcadors textuals (en primer lloc) són essencials.
