 |
| http://4.bp.blogspot.com/_Tbti0ZTz758/SGIYJWsemDI/AAAAAAAABOE/yGBxgB7dDcM/s400/image001.jpg |
El dia 13 de novembre, em va tocar a mi fer la recitació de la poesia davant la classe. La recitació va estar dividida en dos dies, com heu pogut veure i, cadascú va poder escollir quan fer-la.
Conjuntament amb la Elena Brescó, la meva parella, vàrem recitar un poema de Lluis Llach titulat "A cavall del vent" i diu així:
Sé que això és un adéu
on no manquen plors
ni el soroll dels mots.
Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d'oblits i records.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que hem tingut la raó
i, només per això,
tornaria a estimar-te.
Sé que els records que escric
són per tenir aquí
la teva semblança.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que això és un adéu
on no manquen plors
ni el soroll dels mots.
Estem molt contentes de la nostra recitació. Creiem que vam tenir una bona vocalització i entonació. La postura dels nostres cossos era correcta, i això ens va permetre una bona articulació. El tó de les veus va ser adequat per a que tothom ens pugues escoltar.
Vam passar una mica de nervis al començament però a mesura que anàvem recitant el poema, van anar disminuint ja que ens varem adonar que ho estàvem fent bé.
Per a finalitzar la classe, vàrem fer una comprovació; pronunciem bé la lletra "ll". Per a saber això, vàrem col·locar-nos en dos grups. En un cantó de la classe aquells que crèiem que SI la pronunciàvem bé i a l'altre aquells que NO. Així doncs, un a un vam anar dient en veu alta i davant el resta de companys les paraules "llapis", "allà" i "cabell". Entre el resta de la classe havien de decidir si ho dèiem bé a les tres paraules o a quina fluixejaven.
Estic molt contenta perquè finalment vaig acabar al grup dels SI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada