Cultura lliure i programari lliure

En l'entrada anterior, parlava de tres textos facilitats pel mestre de GTIC, doncs be, aquí està el segons, tot i que la informació que ve a continuació, és un breu resum de varies pagines web.

CULTURA LLIURE

S’entén per cultura lliure tota aquella creació conjuntament amb el moviment que la promou, que advoca per l’elaboració i difusió de cultura d’acord amb uns principis de llibertats, comparables als del programari lliure. Habitualment es fan reflexions sobre ala propietat intel·lectual, els drets d’autor, etc. Un exemple de cultura lliure és la Viquipèdia.

A més a més, promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals. És molt interessant un post del bloc "Gestió del Coneixement", vinculat al Departament de Justícia de la Generalitat, extret del llibre de Lawrence Lessig, advocat i acadèmic de Dret, especialitzat en dret informàtic i fundador de la iniciativa Creative Commons, cultura lliure. Per a més informació tant de l’autor com del seu llibre: http://es.wikipedia.org/wiki/Lawrence_Lessig 

http://www.lafarga.cat/culturalliure/llibre/cultura-lliure/

El post del que parlava anteriorment, ens fa una breu referència a les imatges i al seu dret d’autor. Avui dia s’acostuma a utilitzar imatges per a donar suport a les nostres presentacions/treballs/etc, i quan l’autor d’aquella feina ho puja a internet, ho fa perquè vol compartir la seva feina amb altre gent i és per això que molts autors llicencien les presentacions amb llicències d’ús obert, com ara les Creative Commons, perquè tothom pugui reutilitzar el material per crear-ne de nou. Això si, en el cas que s’agafin imatges o qualsevol altre suport d’internet que per tant, no ha estat de creació pròpia, no por llicenciar-se, ja que es un material sobre el qual no es té cap dret. En el cas que sigui d’ús privat, no cal anar tant en compte, el problema hi és quan es vol penjar a internet, per això una solució també és eliminar tot allò que no té llicencia. 

Per entendre una mica millor el tema de les llicències Creative Commons us aconsello que li dugueu un cop d’ull a aquest link, s’entén de forma força clara: http://cat.creativecommons.org/llicencia/

PROGRAMARI LLIURE o SOFTWARE LLIURE


Com esta escrit a la Wikipedia, és un "programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets"

No entraré gaire en detalls, ja que dins el portal Edu365.com hi ha un M.U.D (Mini Unitat Didàctica) que ho explica amb tota claredat i considero que no es pot obviar cap diapositiva. Aquí us deixo el link, és una presentació senzilla i ràpida de llegir: http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm A demés dins el mateix portal, hi ha un vídeo on també queda reflexada aquesta teoria, us el deixo a continuació:

Per acabar, deixo penjat un vídeo sobre una visió diferent del copyright:

Tota aquesta informació i molta més la podreu trobar en aquest post que ens ha facilitat el  professor de GTIC: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/cultura-lliure-i-programari-lliure-una.html

Wikis i educació

A classe de gestió de la informació i TIC (GTIC) ens van facilitar tres textos i un llibre de lectura força interessants i que trobo que s’han de compartir.

El primer text es titula: “wikis en educación” i ens parla sobre unes pagines web que poden modificar qualsevol persona. Al finalitzar la lectura sabrem que és un wiki, què significa “l’esperit wiki” i tindrem un ventall d’idees de com utilitzar aquests wikis amb els alumnes.  Tot i així, el relat també ens exposa alguns problemes i algunes activitats per a posar-ho en pràctica. Aquí us deixo un breu resum d'aquest text:

Un wiki és una aplicació informàtica que resideix en un servidor web i a la que s’accedeix des de qualsevol navegador, la qual es caracteritza perquè permet als usuaris afegir continguts i editar-ne els existents.

“L’esperit wiki” és una manera d’entendre Internet i el coneixement vinculat a l’ètica dels hackers i el software lliure (compartir el coneixement) i a una epistemologia constructivista social (construcció col·lectiva del coneixement). Tant les funcionalitats del software i les del “esperit wiki” estan lligades, no es podria posar en pràctica la segona sense la primera, però no és imprescindible adoptar l’esperit wiki per utilitzar un wiki. Aquest “esperit wiki” encarna d’alguna manera l’ideal il·lustrat del dret de tots al coneixement i a la cultura.

El típic wiki està obert a aquella persona que vol afegir o canviar informació quan ho desitgi. L’anonimat de les contribucions és un costum de “l’esperit wiki”. S’usen marques hipertextuals simplificades, el qual és imprescindible per a fer possible la col·laboració. No és imprescindible saber HTML (llenguatge amb el que estan fetes les webs) o utilitzar un editor de pagines web. El llenguatge dels wikis ho redueix a l’essencial, simplificant la creació dels textos.

No té una estructura fixe i cada usuari s’hi pot acomodar. Per a crear una pagina nova, tan sols cal fer servir la “escriptura wiki” que són les WikiParaules  o CamelCase (dos o més paraules escrites juntes, amb dos o més lletres majúscules), en una pagina ja existent.

En quant a l’àmbit educatiu, no estan gaire estesos ja que se’ls considera una tecnologia “rupturista” davant l’estructura unidireccional de la majoria de les aplicacions web ja que dóna els mateixos drets a tots els participants.

Pot substituir l’entorn virtual d’ensenyança/aprenentatge tradicional afegint-hi fòrums, taulers d’anuncis, objectes d’aprenentatge predissenyats per experts, etc. Les feines realitzades per els alumnes tant en grup com individualment, poden penjar-se a un wiki per a la seva avaluació i visualització dels companys, podem dir que és un portafolis electrònic. Poden estar oberts a més públic si es vol.

Una altre bona funció que tenen, és per a crear grups de professors d’una assignatura, pertinents a diverses institucions, interessats en crear col·lectivament recursos d’aprenentatge per als seus alumnes.  

La proposta que trobo més interessant és la de crear una nova entrada wiki i entre varis usuaris anar construint un punt d'informació. A classe hem treballat per parelles el wiki de la Vikipedia, el google Sites i el Wikispace. Aquí us deixo els links, excepte el de la Vikipedia que ja en parlaré un altre dia. 

google Sites: Aquest wiki només es pot modificar si ha estat compartit amb tu.
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/el-circ-de-la-paula-i-l-elena/

Wikispace: Aquest wiki també necessita invitació per a poder modificar-lo. Tot i així, existeixen wikis on no cal compartir el documents i es pot modificar quan vulguis i qui vulgui. 

https://circespecial.wikispaces.com/


Com continuaríeu la història?? Aquesta és una pregunta que podem fer als nostres futurs alumnes, i així, crear una història fantàstica entre tota la classe. 

Youtube: edició de vídeo

Logo Youtube
http://www.socialconsultingmedia.com/wp-content/uploads/2013/05/comercializaci%C3%B3n-de-una-peque%C3%B1a-empresa-en-YouTube.png

La feina d’aquesta setmana ha estat familiaritzar-nos més amb la coneguda web “youtube.com” i amb la infinitat d’opcions que té i que molts desconeixem.

A través d’un breu treball, hem practicat i après de forma ràpida com editar un vídeo dins la mateixa web youtube i posteriorment penjar-lo en el nostre canal.

La manera la qual hem fet el treball ha estat a través dels telèfons mòbils, ja que graven amb gran qualitat i amb les noves aplicacions, podem pujar-los fàcilment a youtube. D’aquesta manera ja tenim els vídeos dins el nostre perfil i ja no cal fer la feinada de traspassar-los via cable a l’ordinador i de l’escriptori al perfil.

Quan ja tenim tots els vídeos que volem usar en el nostre projecte final, premem sobre el botó que hi ha al costat del buscador youtube que diu: “penja un vídeo”.

Un cop dins aquest apartat, premem sobre la icona de “Editor de vídeo” i ens apareixerà una pàgina amb tots els vídeos anteriorment pujats i ja estarà llest per editar. 

A partir d’aquí, ja podem fer servir qualsevol de les eines que ens proporciona youtube, com afegir-hi les nostres pròpies fotografies, música, efectes de transició i d’imatge, text, etc. 

El treball que us penjaré a continuació, ha estat creat únicament amb el que he explicat amb anterioritat, agafant una música pròpia de youtube, els meus propis vídeos gravats amb el telèfon mòbil, transicions i text.

Espero que us serveixi aquesta petita guia per a les vostres pròpies creacions de vídeo. 

Us recomano que a l'hora de mirar el vídeo, cliqueu l’opció d’alta definició (HD), ja que la meva companya i jo, no vàrem saber fer-ho fer i ho vam gravar a una resolució mitjana. És tan fàcil com prémer sobre la icona en forma de peça i clicar l’opció de 720p. 

Aquí us deixo amb una petita mostra:

Si mai heu de fer un vídeo amb aquests requisits, recordeu fer-ho amb la màxima qualitat que us permeti el dispositiu que utilitzeu.

Estructura del discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT 

Aquesta frase, podríem dir que és el "pilar" fonamental de qualsevol orador. És un resum en una sola línia del que és l'estructura del discurs. 

Un discurs ben estructurat està compost per una introducció on es presenta el tema i els objectius, un desenvolupament on es transmet la informació en un cert ordre lògic i una conclusió on s'hi farà una síntesi final i es tanca el discurs. Quan s'està a punt de finalitzar un discurs, el públic ho nota i l'atenció augmenta, és per això que s'ha de repetir de forma clara i concisa el que hem volgut transmetre al llarg del discurs, ja que la ment es quedarà amb aquella idea. 

En quant a la introducció, s'ha de començar amb bon peu així captes l'atenció del públic i aquest té una expectació creada i així l'orador pot agafar més seguretat. Hi ha un seguit de formules introductòries com ara bé la definició, la presentació, alguna anècdota...

En el desenvolupament s'ha de tenir molt clar quin es l'objectiu; informar o convèncer. A partir d'aquí hi ha diferents mètodes per a cada un. 

I la conclusió serveix per a sintetitzar totes les idees principals que s'han dit al llarg del discurs i oferir una visió global del missatge, però sobretot, el més important és deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Unes formules de tancament podrien ser alguna promesa, una apel·lació als sentiments, repetir la introducció...

En la meva opinió, crec que aquesta teoria s'ha de tenir apresa ja que no tan sols serveix per a fer un discurs determinat, sinó qualsevol. També s'ha de tenir clar com usar la llengua, ha de ser neutra, precisa i accessible. No ens hem de deixar influir pels tecnicismes que haguem escrit a l'hora de preparar-nos el discurs però si es necessari donar alguns termes més especialitzats. A part de tot això, com bé sabem els connectors lògics (perquè) i els marcadors textuals (en primer lloc) són essencials. 

La curació de continguts

“Curació de continguts” és un terme força utilitzat en aquestes primeres classes de GTIC. El mestre ens hi insisteix molt i per això he volgut fer-ne una entrada “especial”. La curació de continguts és el moment de seleccionar aquella informació que trobem important o rellevant publicada a Internet. Per a fer aquesta selecció cal seguir uns passos:

1   1.La recol·lecció: en aquest pas, ens hem de recórrer el web per a trobar aquella informació que ens es interessant. És la fase més llarga de totes ja que és un procés de lectura i de primer apropament a la informació

2   2.El filtre: aquest pas és el més important. De tota la informació seleccionada anteriorment, s’ha de rellegir i analitzar detingudament per a posteriorment poder publicar-ho al nostre web. 

3   3.La distribució: en aquest pas hem de tenir coneixement de quina és “l’hora punta online”, es a dir, en quin moment del dia hi ha més gent connectada a la xarxa per a poder difondre el nostre missatge al màxim de persones possibles.

4.L’anàlisi: en aquest pas ens adonarem de l’èxit que ha tingut la difusió de la nostra informació i en veurem també els errors. 

SCOOP.IT

Logo Scooo.it
http://www.finsmes.com/wp-content/uploads/2013/07/scoopit_bg-white.png

Scoop.it és una eina online pràctica per a realitzar i compartir les notícies més recents sobre les “paraules clau” que has triat. Al registrar-te a scoop.it, pots crear un tòpic, el qual acostuma a ser algun tema d’interès personal. Un cop escollit el gran tema, has d’introduir unes paraules que facin referència a aquest tema. Per exemple, el meu tòpic és “Educació” i les paraules que vaig introduir varen ser: escola, infància, aprenentatge, pedagogia, entre d’altres. Aleshores, el que aquesta web fa, es connectar diferents fonts d’informació com Google (blogs, actualitats), Twitter, Youtube, etc i d’aquesta manera pots veure totes les notícies relacionades amb el teu centre d’interès.

Scoop.it està pensat per a que comparteixis les noticies que més t’han impactat/agradat en forma de diari personal i d’aquesta manera els visitants del teu espai, podran veure quines són les ultimes noticies sobre educació.

És de domini particular, per tant l’elecció va a criteri del creador del tòpic. Tot i així és un eina molt recomanable ja que pots estar al dia del que succeeix a la societat de manera més centralitzada amb el que t'interessa.

La meva direcció d’scoop.it és a la barra lateral dreta, on parlo sobre el món educatiu, però no tant en l’educació en sí, sinó anant més enllà, notícies sobre buscar noves ajudes per a infants que ho necessiten, nous programes, etc. Doneu-li un cop d’ull!!

Canal RSS

Logo canal RSS
http://redpartidos.org/files/rss_logo.gif

L'RSS són les sigles de Really Simple Syndication, un format per a compartir continguts a la web. S’utilitza per a expandir informació actualitzada freqüentment a usuaris que s’han subscrit a la font del contingut. El format permet distribuir continguts sense necessitat d’un navegador, utilitzant un software dissenyat per a llegir aquests continguts RSS. 

Quan parlem de canal RSS, ens referim normalment a la tecnologia completa per a la distribució de continguts als llocs web. Però un RSS és realment un format d’arxiu, que servei per a recollir continguts publicats a pagines web. 

En aquest blog, podem trobar dos canals RSS. Un d’ells és l’entrada directe al diari “El País”, a la secció d’educació. I el segon és el link de subscripció. Tan l’un com l’altre han estat afegits a través d’un gadget que blogger.com els ofereix quan dissenyem la nostra pagina inicial.